La fisioteràpia pediàtrica és el tractament de qualsevol afectació en la infància, tant aguda com crònica, que dificulta el desenvolupament motor del nen i que, per tant, pot limitar la seva independència en la vida adulta. 

EN QUINS CASOS ENS POT AJUDAR LA FISIOTERÀPIA?

• Nens sense lesions neurològiques que freqüentment per prematuritat o malalties cròniques i hospitalitzacions presentin un retard psicomotor que requereixi d’una estimulació adequada per aconseguir el seu desenvolupament motor òptim.
• Nens amb patologies musculosquelètiques: acondroplàsia, artrogriposi, escoliosi, torticoli congènita, luxació congènita de malucs, plagiocefàlia d’origen posicional, etc.
• Nens amb afectació cerebral motriu (paràlisi cerebral): hemiplegia, diplegia espàtica, atàxia, hemiparèsia, etc.
• Nens amb malalties neuromusculars: atròfia muscular espinal (ESTIMI), distròfia muscular de Duchenne, etc. 
• Nens amb altres patologies neurològiques diferents a la paràlisi cerebral: traumatisme cranioencefàlic, paràlisi braquial obstètrica, espina bífida, etc. 
• Nens amb síndromes que cursen amb patologia motora: Down, Àngelman, Rett, Prader Willi, etc. 
• Nens que pateixin patologies de l’aparell respiratori: fibrosi quística, asma, bronquiolitis, etc. 

QUÈ FA UN/A FISIOTERAPEUTA EN PEDIATRIA? QUINS OBJECTIUS ENS PROPOSEM?

Com en altres branques de la fisioteràpia, realitzar una valoració global del nen serà el primer pas per establir uns objectius a curt i mitjà termini a assolir amb les diferents eines terapèutiques.

És imprescindible utilitzar les estratègies terapèutiques adequades a cada nen per tal de proporcionar-li l’ajuda necessària que li permeti aconseguir la màxima autonomia i independència possible. 

Dins de la fisioteràpia disposem de molts recursos i tècniques que varien en funció dels objectius plantejats: 

• Millora de la força muscular i resistència
• Millora de l’equilibri i la coordinació
• Millora de la capacitat respiratòria i eliminació de secrecions
• Millora del control postural
• Introducció d’ajudes tècniques

El tractament de fisioteràpia sempre ha d’anar encaminat a afavorir que el nen participi en les activitats de la vida diària presents en el seu entorn (casa, col·legi..) i donar el màxim suport possible a la família per establir uns objectius conjunts.